La vida de Sam: perspicàcia, simpatia i valentia

“haz lo que sientas porque al fin y al cabo,

si lo quieres hacer y te equivocas puedes aprender de ello»

Saman Farhadi és cap de sala a Dans le Noir ? Madrid, cambrer-guia i, com bé saben els qui han passat pel restaurant, és l'ànima de la festa.

Sam va néixer a l'Iran el 1987. Va venir a Espanya als 12 anys juntament amb el seu germà gran per a una cirurgia ocular després de l'accident que el va deixar sense veure. Des de llavors, va triar la capital espanyola com a domicili oficial, sentint-se aquí còmode i com a casa; “jo no sento que estigui tan lluny de la meva terra perquè hi ha moltes coses que tenim en comú.”

Es va incorporar a l'ONCE després d'haver lluitat per aconseguir el mateix suport que qualsevol altre menor de 18 anys espanyol. Expressa que és una de les coses de les quals se sent més orgullós ja que va ajudar a crear oportunitats per a altres persones cegues estrangeres a Espanya.

En el seu primer any a l'escola, en Sam, qui parlava Iraní i Anglès, va aprendre a parlar espanyol a la perfecció. Més endavant va descobrir les seves altres passions. Va estudiar la carrera d'informàtica i ara, a més de treballar a Dans le Noir ? Madrid, és productor, compositor musical, i desenvolupador i programador informàtic.

En Sam també gaudeix de hobbies com veure sèries, llegir, sortir de copes amb els seus amics. La família per a ell és de major importància. Aprofita els caps de setmana principalment per anar a visitar la seva família.

En Sam forma part de l'equip de Dans le Noir ? Madrid des de la seva obertura el 2017. Va arribar aquí per recomanació d'una amiga que treballava com a cambrera-guia en el mateix restaurant de sopars a fosques de Barcelona. Des del 2021, és cap de cambrers i responsable de la sala; “la meva responsabilitat ha canviat, cal estar més pendent de tot”.

Encara que el seu nou càrrec suposa més responsabilitats, es considera orgullós, com a cap de cambrers, de poder formar noves persones i així participar de forma activa en la inclusió laboral a Dans le Noir ?. Considera que haver estat cambrer durant molt de temps li permet tenir un tracte diferent i proper als altres; “no és que siguem diferents, sinó que tenim responsabilitats diferents”.

Aquests petits fets sobre la vida de Sam evidencien la seva perspicàcia, simpatia i valentia. A més de ser un exemple de superació personal, com ho ha dit ell: El secret per viure una vida que sobrepassa adversitats és “haz lo que sientas porque al fin y al cabo si lo quieres hacer y te equivocas puedes aprender de ello. Si no lo haces te arrepentirás de no hacerlo porque no sabes qué hubiera pasado si lo hubieses intentado”.